El Generaloberst Hermann Hoth, 8 de juliol de 1941 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 abril 1885 Neuruppin (Alemanya) |
Mort | 25 gener 1971 (85 anys) Goslar (Alemanya) |
Sepultura | Goslar |
Altres noms | "Papa Hoth"[1] |
Residència | Stöckheim (en) |
Activitat | |
Ocupació | militar, memorialista |
Activitat | 1903-1945 |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi RFA |
Branca militar | Heer |
Rang militar | Generaloberst |
Comandant de (OBSOLET) | |
Conflicte |
|
Participà en | |
23 juny 1947 | Judici dels Ostatges |
Altres | |
Condemnat per | crim contra la humanitat |
Premis | |
Hermann "Papa" Hoth (12 d'abril de 1885 – 25 de gener de 1971) va ser un oficial alemany entre 1903 i 1945. Durant la Segona Guerra Mundial va ostentar el rang de Generaloberst. Va combatre a França, però és principalment conegut pels seus èxits com a comandant de panzers al Front Oriental. Hoth comandà el III Panzergroup durant l'operació Barbarroja el 1941, i el IV Panzerarmee durant l'Operació ofensiva alemanya de 1942. Després de l'encerclament del VI Armee a Stalingrad al novembre de 1942, Hoth comandà l'exèrcit panzer durant l'Operació Tempesta d'Hivern. Després de Stalingrad, Hoth participà en la contraofensiva de Kursk a l'estiu de 1943 i en la batalla de Kíev. El IV Panzerarmee sota el seu comandament va ser la major unitat cuirassada mai formada. Hoth va ser rellevat del comandament per Adolf Hitler el 1943, només sent reinstaurat durant un breu període durant les darreres setmanes de la guerra. Després de la guerra, passà sis anys en presó condemnat per crims de guerra, dedicant-se a escriure sobre història militar.